'Més alumnes, menys mestres' és la frase que defineix el curs
2012-13. La Consellera Rigau la pot pronunciar com si no passés res
greu, com si la situació fos normal i es pogués digerir sense fer mal.
Però no, no té res de normal i hi ha gent disposada a lluitar per
capgirar-la.
La coordinadora Interzones
començarà el curs fent vaga en solidaritat amb els mestres interins que
s'han quedat al carrer. No és una vaga multitudinària, però és present
als centres per deixar clar que aquesta situació ha de ser reversible.
Anna Maria Fontelles ho explica en aquesta entrevista: moralment hem dir
prou al desmantellament del nostre ideal d'escola pública.
—El curs comença amb més alumnes i menys mestres...
—L’augment d’alumnes i la reducció de mestres és una de les múltiples agressions que l’escola pública estrenarà aquest curs 2012-13. I molt eloqüent perquè és quantificable, però no pas més greu que moltes altres mesures, potser menys espectaculars a l’hora d’ocupar titulars de premsa, però igualment desastroses per al futur de l’educació del nostre país. Com ara, la no-cobertura de les baixes dels professors (que condemna els alumnes a poder passar deu dies sense el professor especialista d’una matèria, sense tutor…); l'augment de càrrega lectiva i presencial dels professors (que redueix el temps de la jornada destinat a la preparació de classes, correcció…); l'amuntegament d’alumnes a l'aula; la reducció de sou i jornada dels professors substituts (que produirà una fractura en els equips de mestres perquè estableix dedicacions i condicions laborals diferenciades entre companys que, fins ara feien les mateixes funcions i tenien les mateixes responsabilitats)...
—L’augment d’alumnes i la reducció de mestres és una de les múltiples agressions que l’escola pública estrenarà aquest curs 2012-13. I molt eloqüent perquè és quantificable, però no pas més greu que moltes altres mesures, potser menys espectaculars a l’hora d’ocupar titulars de premsa, però igualment desastroses per al futur de l’educació del nostre país. Com ara, la no-cobertura de les baixes dels professors (que condemna els alumnes a poder passar deu dies sense el professor especialista d’una matèria, sense tutor…); l'augment de càrrega lectiva i presencial dels professors (que redueix el temps de la jornada destinat a la preparació de classes, correcció…); l'amuntegament d’alumnes a l'aula; la reducció de sou i jornada dels professors substituts (que produirà una fractura en els equips de mestres perquè estableix dedicacions i condicions laborals diferenciades entre companys que, fins ara feien les mateixes funcions i tenien les mateixes responsabilitats)...
—Una llista molt llarga per a un començament de curs normal.
—Doncs encara ho és més. Per tant, no és creïble que la consellera vulgui fer veure que el curs comença amb normalitat. Més aviat vol ocultar el desgavell resultant de les seves mesures... I aquí cal assenyalar la dificilíssima situació econòmica en què es troben una gran part de les famílies de classe treballadora a què pertanyen els nostres alumnes, sense recursos per a satisfer coses tan bàsiques com el pagament dels llibres dels fills i cada vegada amb menys ajut social...
—Doncs encara ho és més. Per tant, no és creïble que la consellera vulgui fer veure que el curs comença amb normalitat. Més aviat vol ocultar el desgavell resultant de les seves mesures... I aquí cal assenyalar la dificilíssima situació econòmica en què es troben una gran part de les famílies de classe treballadora a què pertanyen els nostres alumnes, sense recursos per a satisfer coses tan bàsiques com el pagament dels llibres dels fills i cada vegada amb menys ajut social...
—És impossible la normalitat en unes condicions com les actuals?
—Tan sols hi haurà normalitat a l’educació quan hi haurà equilibri social i igualtat d’oportunitats reals per a tots els infants del país, independentment del barri i de la situació social i econòmica en què hagin tingut la sort o la desgràcia de néixer. És evident que, ara com ara, i cada vegada més, som molt lluny d’acostar-nos a aquest ideal, que és on, crec, un govern preocupat pel benestar del seu país hauria de buscar la 'normalitat' social.
—Tan sols hi haurà normalitat a l’educació quan hi haurà equilibri social i igualtat d’oportunitats reals per a tots els infants del país, independentment del barri i de la situació social i econòmica en què hagin tingut la sort o la desgràcia de néixer. És evident que, ara com ara, i cada vegada més, som molt lluny d’acostar-nos a aquest ideal, que és on, crec, un govern preocupat pel benestar del seu país hauria de buscar la 'normalitat' social.
Llegir més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada