Aquestes
vagues valdran més
Hi
ha companyes que estan esperant a tenir dades d'altres centres i
zones per decidir la seva participació a les vagues i mobilitzacions
convocades per la coordinadora interzones. La majoria d'aquestes
persones en dubte, faria vaga si tingués clar que el seguiment
d'aquesta serà majoritari. Però si la majoria espera a la majoria,
abans de donar el pas endavant, al final fem el pas endavant una
minoria que, per cert, no farem ni un pas enrere (i no només ho
cantarem).
En contra del
que es pugui dir, una vaga no es guanya o es perd pel seu seguiment
quantitatiu inicial. El que van ser inicialment petites vagues han
acabat enderrocant règims i grans vagues han acabat en res. Serveix
una vaga multitudinària si al final, qui la convoca, no aconsegueix cap objectiu concret? Sí, serveix per fer palès que estem indignats i per fer un
càlcul, de vegades manipulat, del nombre d'indignats. I d'això ja
en sabem tots. De fer vagues d'un dia i esperar que passi un any per
convocar una altra, quan les condicions empitjoren molt més ràpid
que la resposta de les cúpules sindicals majoritàries, serveix, sí,
per desmobilitzar.
Les vagues s'han de
valorar pel seu rendiment qualitatiu. I això vol dir qui les
convoca, com les convoca i què pretén realment qui les convoca.
Aquesta vaga
d'ensenyament, la convoquem directament els mestres i professors
mitjançant la nostra pròpia organització (en les assembles de zona
i a la coordinadora interzones) i després d'un procés obert de
consulta entre els treballadors, amb el suport per legalitzar-la de
la CGT (la resta de sindicats estan convidats a fer-ho). I això, en
els temps que corren, en els quals molta gent ha perdut confiança en
la repercussió real dels actes en els quals hi participa massivament
(convocats alguns per sindicats majoritaris), té una transcendència
social molt més gran de la que podrem extreure del seguiment
quantitatiu d'aquesta vaga. Això ho demostra l'ajut que estem rebent
de diferents AMPAs, assemblees de barri, organitzacions i persones
que col·laboren de manera activa finançant (per mitjà de
xapes/bons solidaris) la difusió d'aquesta lluita (amb
cartells/octavetes) i el seu suport explícit (mitjançant comunicats
que podeu trobar al nostre blog: www.interzonesdocent.blogspot.com.es
).
Què pretenem convocant
aquestes vagues:
1. Aturar l’acomiadament
del professorat interí (amb tot el que això comporta: precarització
de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de
permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció
a la diversitat...).
2. Cobertura de les
substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou
per al
professorat substitut, en
comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha
establert el
Departament d’Ensenyament
per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un
calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i
exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part
de l’Administració.
Els objectius d'aquesta
lluita són clars. No anem a la vaga per demanar un manteniment de la
subvenció del nostre grup, perquè no en tenim de subvencions. I no
anem a la vaga un dia, el nostre calendari de vagues d'inici de curs
té continuïtat el 26 i 27 de setembre en forma de vaga indefinida
de dos dies setmanals avaluables periòdicament mitjançant
assemblees.
Què ha de passar? Es
pregunta molta gent, per a que les eines que teníem de defensa ens
defensin? A l'ensenyament hi haurà 3.000 acomiadats, només a
Catalunya. Com en el cas d'altres sectors, no ha passat res. Qui ens
havia de defensar, no ho ha fet en la proporció que calia.
Però davant de la
gravetat de la situació actual en la qual, a més de l'ensenyament,
estan destrossant la resta de serveis públics i estan apropant a
moltes famílies treballadores a la misèria, cal començar a prendre
mesures proporcionals per algun lloc. I per què no els docents, que
som els que ensenyem allò de la solidaritat. Quina millor forma per
ensenyar-ho que practicar-ho?
A
aquells que permeten el que està passant... Els preocupa més que
siguem pocs, però amb intencions reals. Els preocupa més que siguem
alguns, però no ensinistrats per la seva burocràcia. Els preocupa
que la societat sàpiga que un òrgan assembleari de treballadors
convoca una vaga. Els preocupa que altres sectors de treballadors es
pugin organitzar... La coordinadora interzones docent els preocupa.
Aquest calendari de vagues a l'ensenyament els preocupa.
Lluitant
també eduquem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada