Algunes reflexions en relació a la previsió de seguiment de la vaga els dies 12/13

Aquestes vagues valdran més

Hi ha companyes que estan esperant a tenir dades d'altres centres i zones per decidir la seva participació a les vagues i mobilitzacions convocades per la coordinadora interzones. La majoria d'aquestes persones en dubte, faria vaga si tingués clar que el seguiment d'aquesta serà majoritari. Però si la majoria espera a la majoria, abans de donar el pas endavant, al final fem el pas endavant una minoria que, per cert, no farem ni un pas enrere (i no només ho cantarem).

En contra del que es pugui dir, una vaga no es guanya o es perd pel seu seguiment quantitatiu inicial. El que van ser inicialment petites vagues han acabat enderrocant règims i grans vagues han acabat en res. Serveix una vaga multitudinària si al final, qui la convoca, no aconsegueix cap objectiu concret? Sí, serveix per fer palès que estem indignats i per fer un càlcul, de vegades manipulat, del nombre d'indignats. I d'això ja en sabem tots. De fer vagues d'un dia i esperar que passi un any per convocar una altra, quan les condicions empitjoren molt més ràpid que la resposta de les cúpules sindicals majoritàries, serveix, sí, per desmobilitzar.

Les vagues s'han de valorar pel seu rendiment qualitatiu. I això vol dir qui les convoca, com les convoca i què pretén realment qui les convoca.

Aquesta vaga d'ensenyament, la convoquem directament els mestres i professors mitjançant la nostra pròpia organització (en les assembles de zona i a la coordinadora interzones) i després d'un procés obert de consulta entre els treballadors, amb el suport per legalitzar-la de la CGT (la resta de sindicats estan convidats a fer-ho). I això, en els temps que corren, en els quals molta gent ha perdut confiança en la repercussió real dels actes en els quals hi participa massivament (convocats alguns per sindicats majoritaris), té una transcendència social molt més gran de la que podrem extreure del seguiment quantitatiu d'aquesta vaga. Això ho demostra l'ajut que estem rebent de diferents AMPAs, assemblees de barri, organitzacions i persones que col·laboren de manera activa finançant (per mitjà de xapes/bons solidaris) la difusió d'aquesta lluita (amb cartells/octavetes) i el seu suport explícit (mitjançant comunicats que podeu trobar al nostre blog: www.interzonesdocent.blogspot.com.es ).

Què pretenem convocant aquestes vagues:

1. Aturar l’acomiadament del professorat interí (amb tot el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...).

2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou per al

professorat substitut, en comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha establert el

Departament d’Ensenyament per a aquest curs 2012-13.

3. Establiment d’un calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.

Els objectius d'aquesta lluita són clars. No anem a la vaga per demanar un manteniment de la subvenció del nostre grup, perquè no en tenim de subvencions. I no anem a la vaga un dia, el nostre calendari de vagues d'inici de curs té continuïtat el 26 i 27 de setembre en forma de vaga indefinida de dos dies setmanals avaluables periòdicament mitjançant assemblees.

Què ha de passar? Es pregunta molta gent, per a que les eines que teníem de defensa ens defensin? A l'ensenyament hi haurà 3.000 acomiadats, només a Catalunya. Com en el cas d'altres sectors, no ha passat res. Qui ens havia de defensar, no ho ha fet en la proporció que calia.

Però davant de la gravetat de la situació actual en la qual, a més de l'ensenyament, estan destrossant la resta de serveis públics i estan apropant a moltes famílies treballadores a la misèria, cal començar a prendre mesures proporcionals per algun lloc. I per què no els docents, que som els que ensenyem allò de la solidaritat. Quina millor forma per ensenyar-ho que practicar-ho?

A aquells que permeten el que està passant... Els preocupa més que siguem pocs, però amb intencions reals. Els preocupa més que siguem alguns, però no ensinistrats per la seva burocràcia. Els preocupa que la societat sàpiga que un òrgan assembleari de treballadors convoca una vaga. Els preocupa que altres sectors de treballadors es pugin organitzar... La coordinadora interzones docent els preocupa. Aquest calendari de vagues a l'ensenyament els preocupa.

Lluitant també eduquem!

Jo també faré vaga

Vídeo

Recolzament de la Federació d'AMPAs de Sta. Coloma de Gramenet

La Federació d’AMPAs de Santa Coloma de Gramenet, davant la convocatoria de la Coordinadora d’Interzones de fer una vaga a l’ensenyament públic el proper 12 de setembre (primària), 13 setembre (secundària), 19 de setembre (Cicles formatius i Escoles d'Adults) manifestem: El nostre ple recolzament a aquesta vaga, ja que considerem que les decisions adoptades pel govern en matèria d’Educació en els últims temps són un atac directe a un ensenyament públic de qualitat i prou greus com per no començar el curs. Us animem a donar suport a aquesta vaga no portant les vostres filles i fills a l’escola el primer dia de curs. Tanmateix us convidem a la concentració que farem el dia 12 de setembre a les 10 h. a la plaça de la vila per dir de manera contundent i amb les samarretes grogues que amb el futur de les nenes i nens d’aquesta ciutat no es juga. Us hi esperem!!!
Santa Coloma de Gramenet, 6 de setembre de 2012

Mestres inconformes

 TV El Vendrell: Mestres Inconformes

Manifest de suport de l'Assemblea de treballadors aturats de BCN

Comunicat de recolzament a la vaga convocada per la

Coordinadora Interzones els dies 12, 13, 19, 26, 27....de setembre del 2012

 

Les/els Treballadores/rs en situació d’atur reunides/ts en assemblea hem acordat recolzar la vaga convocada pels treballadors/es de l’Educació Pública constituïts en Coordinadora Interzones, en el ben entès que no persegueix interessos sectorials sinó garantir la qualitat i la gestió democràtica d’un servei públic essencial per al país i per al conjunt de la població.

Considerem que la política de retallades a la despesa pública imposada per la Generalitat i que afecta a la totalitat dels nostres serveis, amaga el propòsit de privatitzar-los i convertir-los en negoci.

 

Amb el pretext de la crisis s’està perseguint un model ideològic, tendent a la precarització de l’educació pública en benefici de la privada i a crear una escola marginada per a pobre que indueixi, als que puguin pagar, a recórrer a la privada.

Un model que accentuarà la polarització educativa per classes socials, reduirà la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el futur dels nostres infants i joves.

Llegir més...

 

Comunicat de suport de CNT-AIT Barcelona

La CNT de Barcelona s'adhereix al manifest de la Coordinadora d' Interzones i recolza la vaga a l'ensenyament públic

La CNT a Barcelona comunica la seva adhesió al manifest de la Coordinadora Interzones, que com a òrgan de decisió assambleari del professorat aglutina les diferents assemblees a l'àmbit de l'educació pública a Catalunya.

Donat l`atac sense precedents que està patint l`educació pública al nostre país, la Coordinadora Interzones convoca una vaga a l'ensenyament públic pels propers dies 12, 13 i 19 de setembre (coincidint amb l'inici del periòde lectiu als centres públics de primaria, secundària, cicles formatius i escoles d'adults) per continuar amb una vaga indefinida discontínua de dos dies setmanals avaluable pel propi òrgan convocant en assamblea.

La vaga és l'únic camí que, a hores d'ara, possibilita la lluita, donat el nivell de l'atac que l'educació  està patint  per part de les mesures neoliberals del Govern, i que afecten a la població en el seu conjunt, a través dels diferents nivells del sistema educatiu.

Bona part de l' educació i dels coneixements adquirits dels nostres fills depèn del professorat, i de les condicions  en què aquest hagi de desenvolupar la seva feina diària. És per això que la CNT de Barcelona recolza les demandes que Interzones fa en relació amb les retallades tant en quant a nombre de treballadors/es, com en quant a condicions laborals.  

Transcorregut aquest període d' inici del nou curs, la vaga continuarà de manera indefinida a raó de dos dies setmanals, fins que el Departament accepti negociar les condicions que Interzones posa damunt la taula, i que vetllen per mantenir a l'ensenyament públic unes condicions quant a qualitat i recursos que actualment ens estàn arrebatant, no només a la comunicat educativa, sino a tot el conjunt de la societat.  Estem parlant del futur de les properes generacions i d'un dret adquirit que no ens podem permetre perdre. 

Dijous dia 6, acte al Tres Voltes Rebel

Resposta de CGT a les declaracions de la consellera

Les dades de la Consellera reforcen els arguments de la vaga convocada per la Coordinadora Interzones i CGT Ensenyament per al primer dia de classe

Avui en roda de premsa, la Sra. Irene Rigau ha afirmat el curs 2012-13 s’iniciarà amb 30.000 alumnes més i 3.000 docents menys que el curs anterior i que un percentatge important de les aules públiques tindran més de 25 o 30 alumnes, segons els nivells educatius.

Li ha faltat esmentar que milers d’interins i substituts, que havien treballat el curs passat, no tindran feina o la tindran per períodes molt més curts i amb unes condicions salarials inferiors (entre un 15 i un 50% menys)

La summa de la retallada de plantilles orgàniques dels centres, de l’augment del nombre d’alumnes per classe i la cobertura únicament de les substitucions de més de 10 dies laborables (15 efectius) suposa un còctel explosiu que situa fora del sistema educatiu a 3.000 docents (en un expedient de regulació encobert) i impedeix l’atenció a la diversitat de l’alumnat en les condicions de qualitat exigibles en un país avançat i preocupat per la cohesió social.

CGT Ensenyament considera que les declaracions i les dades de la Consellera refermem encara més els arguments de la vaga convocada per al primer dia de classe (12, 13 o 19 de setembre en funció dels centres i nivells educatius) i 26 i 27 de setembre. Un calendari de mobilitzacions sorgit des de la voluntat i la decisió del professorat i des de la seva autoorganització a la Coordinadora Interzones.

La Coordinadora Interzones i la CGT reclamem:

1. Aturar l’acomiadament del professorat interí acomiadat (amb tot el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...)

2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou, en comptes de la cobertura parcial de les mateixes a partir del desè dia, tal i com ha establert el Departament d’Ensenyament.

3. Un calendari de negociacions per les retallades, tant a nivell de personal com de recursos, sofertes a l’ensenyament públic, i un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.

 

Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana

Vilaweb 3/9

Gerard Horta

 

Fa anys que els governs successius de la Generalitat de Catalunya ignoren l’experiència, les necessitats i les propostes dels col·lectius educatius de docents, pares i mares, i alumnat. Amb la Llei d’Educació de Catalunya, el Tripartit encaminà el procés de descomposició de l’educació pública; a continuació, CiU i PP han establert les bases perquè les nostres escoles i instituts esdevinguin aviat els guetos-aparcament dels fills dels miserabilitzats. Un segle i mig de lluita està sent esmicolat en un tres i no res, per això el dimecres 12 de setembre s’inicia a Catalunya una vaga de les mestres i professores de l’educació pública (estem defensant, més que l’autogestió dels serveis públics, la seva mera existència!). Per primer cop des de les dures –i victorioses– vagues de la fi dels vuitanta, la mobilització neix de les assemblees de docents (no pas de les cúpules dels sindicats majoritaris, corresponsables en major o menor mesura de l’afebliment gradual de les lluites de l’educació).

Aquest setembre, la manca de cobertura i de nova creació de llocs de treball docents implicarà la desaparició de les places interines per a 3.000 mestres i professores –tot i arribar-hi 15.000 alumnes més–, sota la precarització constant de les condicions pedagògiques, laborals i salarials, i amb un finançament a l’educació massa magre per comparació al de tants altres països europeus. Es tracta d’una veritable catàstrofe social, la qual s’encarna en l’augment de les ràtios alumnat/professorat; la davallada dels diners esmerçats a afrontar com cal l’espectre ampli de l’atenció a la diversitat; la modificació dels horaris lectiu i de permanència; les pèrdues de grups i de línies; la negativa a substituir les baixes laborals fins a partir de l’11è dia; les reduccions salarials contínues; l’impagament del 100% del sou en cas de baixa; l’impagament als substituts de les hores de pati i d’una part de les de preparació –als qui han treballat la major part del curs anterior no se’ls ha pagat el mes de juliol–; i, en un context en què cada cop més infants només disposen d’un àpat complet garantit de dilluns a divendres –el del migdia a l’escola–, les beques de menjador continuen sent ínfimes. Tanmateix, si amb totes aquestes humiliacions no n’hi havia prou, s’imposarà el pagament de dos o tres euros diaris als xavals que s’emportin la carmanyola de casa per dinar a les escoles. Afegim-hi la reducció d’ajuts a l’adquisició de llibres i a les colònies escolars; l’amuntegament d’un miler d’aules en barracons, i edificis amb mancances estructurals; i els estalvis delirants de material didàctic i de recursos bàsics. Tot plegat, mentre amb diners públics se subvencionen les escoles privades. President Mas, consellera Rigau: el que estan fent no té nom.

Davant d’aquest panorama infernal, davant de l’espectacle dantesc de l’ofensiva definitiva contra el nucli de la societat catalana (l’educació), com han respost a l’organització horitzontal de la vaga la majoria d’alliberats professionals dels sindicats majoritaris? Prosseguint unes vacances començades fa molt de temps. O bé boicotant el suport a les vaguistes dins les assemblees de treballadores, en nom de la 'manca d’unitat sindical' –inexistent fa temps–, del 'previsible fracàs de la vaga' –les vagues dels darrers anys també han fracassat: i què? (però sobretot: per què?)– i de la 'feble estructura organitzativa' –quina lliçó d’autoorganització hi ha més complexa i creativa que la nascuda de les bases?–. Jerarquies mesquines volen bases passives i despolititzades, i no pas sobiranes i lluitadores? Moltes de les vaguistes són –o eren– militants de base d’aquests sindicats grans, persones que a les assemblees groga, d’interines i de zona han optat per dir prou, fastiguejades d’assistir any rere any a l’enderrocament del sistema educatiu (http://interzonesdocent.blogspot.com.es/). Planten cara per solidaritat amb la multitud de persones que queden al carrer, perquè la justícia social és un principi inalienable de l’acció educativa. Sí que la llibertària Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) fa costat, plenament, a les vaguistes. A més, hi donen suport explícit altres organitzacions polítiques, sindicals, veïnals i assembleàries, encapçalades per l’esquerra independentista (COS, CUP de Barcelona, Endavant, SEPC, casals i ateneus).

Què succeirà? Ens martellejaran amb una cantarella oxidada, ja que la majoria del periodisme públic i privat menysprearà les vaguistes i invisibilitzarà els motius de la vaga (llarga vida a Vilaweb!). I els privilegiats esbombaran que la vaga és un fracàs. Som, però, davant unes mestres i professores que han tingut el coratge de plantejar un programa de reivindicacions –aturar l’acomiadament del professorat interí; cobrir les substitucions des del primer dia amb el 100% del sou a cobrar pels docents substituts; i establir un calendari de negociacions– lligat, per fi i de debò, a un calendari de lluita –vaga indefinida discontínua, dos dies per setmana (hi perdran gairebé la meitat del sou)–. Ells i elles són solidàries amb les companyes despatxades, amb l’alumnat –infants, joves, adults–, amb les famílies treballadores, amb si mateixes, amb el nostre país. D’això en direu fracàs? No: encara que només una professora fes vaga a cada centre, les mestres i professores vaguistes ja han guanyat, amb coherència política, la guerra per la dignitat col·lectiva de la societat catalana. Per la dignitat, sí.

Fracassa un pou genocida de la història anomenat societat de classes –dins l’imperi rapinyaire espanyol i el IV Reich bancari europeu– i fracassen els còmplices actius i passius de la destrucció de l’educació pública catalana: polítics classistes del govern i l’oposició, alliberats sindicals mandrosos al capdavall abduïts per la seva pròpia insolidaritat, mestres desmobilitzats o roïns, mares i pares amarats d’egoisme, tanta gent atemorida i ignorant... Per tant, o assumim d’una vegada que la lluita és l’únic camí, o el 2015 hauran expulsat les classes populars de les esferes d’una educació formal amb cara i ulls –de les escoles bressol a les universitats–.

Els i les vaguistes saben que al llarg dels temps les classes subalternes europees s’han autoeducat a través del combat, per això ens obsequien una bella ensenyança: la de la solidaritat com a base social de l’amor i la llibertat. Ara bé, necessiten el nostre ajut per reconquerir el que ens pertany: l’educació pública. Mestres i professores en vaga de Catalunya, dels Països Catalans i d’arreu: el vostre cor batega fort, no defalliu! Companys i companyes, no esteu soles!

Gerard Horta, professor lector (temporal) d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona; membre de la CUP, la Trobada Alternativa de Nou Barris i la COS.

gerard.horta@mesvilaweb.cat

Posicionament del COPEC davant les decisions del Departament d’Ensenyament pel curs 2012-2013

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), vol fer palès el seu suport a les valentes mesures que la Coordinadora Interzones ha previst tirar endavant en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat, davant les decisions que el Departament d’Ensenyament està duent a terme.


Decisions unilaterals com l’augment de les ràtios en els centres escolars i la cobertura parcial de les substitucions del professorat a partir del 10è dia, que provocaran, d’una banda, l’acomiadament de docents interins i, d’altra, augmentaran la pressió sobre el professorat dels Centres fent perillar la qualitat de l’ensenyament i la garantia d’atenció a la diversitat, entre altres conseqüències.


Des del COPEC entenem que és necessari fer arribar la veu de la comunitat educativa als òrgans de govern i reclamem més implicació, des de l’assessorament, dels agents socials de l’àmbit en la presa de decisions per part de les administracions educatives.


Junta de Govern

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

1 de setembre de 2012

Universitat Indignada: Manifest en suport a la lluita per l'educació pública

Manifest suport a la vaga del professorat i a la lluita per una educació pública

Des de fa un temps l’educació i el coneixement són sectors que han estat definits pels poders financers i econòmics com “estratègics”. La seva finalitat fins fa poc estava determina per la necessitat de desenvolupar un ampli coneixement entre la societat, però actualment es vol convertir el coneixement en un negoci rendible, fet que xoca frontalment en un context on es desenvolupi un Estat social que vetlli per a que el conjunt de la població pugui accedir a una educació pública i de qualitat. Qui es plantejaria pagar per una educació que l’Estat finança mitjançant un sistema fiscalment just i redistributiu dels recursos i al qual es pot accedir gratuïtament? Segurament ningú, sempre i quan la qualitat dels docents i l’ensenyament fos la mateixa tant en el sistema públic en mans de l’Estat com en el sistema educatiu en mans privades. Per tant l’existència i pervivència d’un sistema educatiu en mans privades només és viable en detriment del sistema d’ensenyament públic estatal.

Veiem com des de ja fa uns quants anys tant des del govern de la Generalitat com des del govern de l’Estat espanyol s’han anant prenent un seguit de mesures polítiques i econòmiques que només tenien i tenen com a finalitat aprofundir un canvi de paradigma social i econòmic. Així l’actual situació de crisi està essent aprofitada per part dels poders politics per destinar bona part de la capacitat de finançament de les administracions públiques a transvasar ingents quantitats de diners a les entitats financeres i els poders privats. Això no és més que un capítol més d’aquest canvi de paradigma i configuració d’un nou ordre social, econòmic i polític. El pretext que han utilitzat ja ho sabem, una crisi financera provocada per aquells que precisament se’n beneficiaran. Aquesta crisi ha estat conceptualitzada i planificada a partir d’unes accions que venen determinades per uns postulats ideològics neoliberals i té com a finalitat fer encara més negoci amb els recursos naturals del planeta i amb les vides dels éssers que l’habitem.

El pretext per reduir dràsticament les partides pressupostàries de sectors com l’educació o la sanitat és la precària situació econòmica de les administracions públiques. Però tal cosa no és certa, ja que per part dels governs si que hi ha hagut i hi ha diners per rescatar bancs i especuladors. En veritat allò que ha estat presentat al conjunt de la ciutadania com a “retallades” no són més que un conjunt de polítiques ben planificades que només busquen implementar la liquidació del mal anomenat “Estat del benestar”. La intenció és fer que el sistema educatiu i sanitari en mans de l’Estat es degradi fins al punt que aquelles persones  que s’ho puguin permetre acabin pagant en el futur per uns serveis que fins el moment han estat d’accés universal, convertint la vida en un gran negoci.

En el camp de l’educació les mesures que s’estan prenent d’acomiadaments, no renovació del professorat, reducció de plantilles, així com l’augment dels preus dels estudis universitaris, a la curta tindran un impacte negatiu en la qualitat docent, i en el fet que moltes persones passaran a quedar-se sense feina, mentre d’altres no continuaran estudiant ja que no podran pagar els seus estudis. Però a la llarga aquestes mesures acabaran configurant un sistema educatiu en mans de l’Estat que només tindrà funcions assistencials, molt lluny de la funció que hauria de tenir l’educació com una eina per generar una població conscienciada i crítica que estigui en condicions de transformar la societat. Pel capitalisme que s’està implementant són prescindibles tots aquells coneixements i ensenyaments que no aportin un “valor afegit”, per això tot allò que fomenti un esperit crític és quelcom del qual es pot prescindir.

Actualment estem veient com una part important de professores i professors estan reaccionant enfront les retallades dels seus drets laborals, però sobretot les reaccions entre el col·lectiu docent s’estan articulant en defensa de l’educació pública, perquè són conscients que el que hi ha en joc ara per ara és el model educatiu i social. L’educació és un dels elements més importants per transmetre valors i principis, és una eina transformadora de la societat.

Les persones que participem en el projecte de la Universitat Indignada 15M, d’una banda veiem necessari donar un clar i ferm suport a les mobilitzacions que des de diversos sectors de l’educació catalana s’han plantejat per finals d’agost, així com a la convocatòria de vaga del proper mes de setembre en defensa dels drets laborals de les i els professors catalans, en contra de l’acomiadament massiu d’interins, i a favor d’una educació pública, de qualitat i transformadora de la societat.

Però d’altra banda veiem del tot necessari obrir tot un seguit de reflexions al respecte de la funció de l’educació, en mans de qui es troba aquesta i com ha estat utilitzada pels poders polítics amb clara voluntat de control i de construir una tipologia d’individus que validin i legitimin l’estat de les coses i l’ordre establert. Per aquest motiu, per discutir sobre aquests temes, així com per afavorir espais on poder debatre com es necessari articular la lluita en defensa de l’educació pública, convoquem una jornada oberta als docents, alumnes, pares i mares, així com per tot el conjunt de la societat pel proper dia 16 de setembre.

Per acabar fem una crida al conjunt de la societat perquè es solidaritzi amb la vaga i la lluita de les i els professors de l’educació pública. També emplacem a totes i tots els sectors educatius mobilitzats (des de les escoles bressol fins a les universitats, passant per la formació no reglada, d’adults i els cicles formatius) a que donin els passos necessaris per generar una confluència de les seves lluites i forjar els marcs unitaris que permetin definir un calendari únic i un conjunt de mobilitzacions contundent contra les mesures polítiques que estan prenent els governs espanyol i català.

Universitat Indignada 15M

Trobada Educació al barri Gòtic

Comunicat de suport de l'Assemblea SOC

L’Assemblea SOC, amb la Vaga d’Ensenyament

En el moment de crisi econòmica actual, la classe política governant ha triat un cop més els serveis públics com la diana fàcil i assequible per a eixugar els deutes privats d’aquells qui realment han gastat més del que tenien. Una vegada més som la majoria, les persones treballadores, les que en patim directament les conseqüències: atur, precarietat, explotació i uns serveis públics cada cop més residuals i assistencials.

En aquest context, l’educació, així com la salut i el dret a l’habitatge digne, són tres dels elements igualitaris més importants en la nostra societat, assegurant que qualsevol persona pugui desenvolupar-se d’una manera més lliure. Les retallades en educació, com un dels serveis públics més importants, precaritzaran encara més el futur dels nostres fills i filles, i de tot el professorat català, reduint salaris, eliminant llocs de treball, augmentant les ràtios per escola, privatitzant-ne alguns serveis i, fins i tot, deixant molts nens i nenes sense possibilitats.

Per si això no fos poc, els nostres joves (estudiants i universitaris) quedaran fora del sistema públic d’educació superior, i només aquells qui més tenen podran accedir al món del treball qualificat.

L’Assemblea de Treballadors i Treballadores del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), on també estem patint i patirem amb força les retallades del serveis públics amb acomiadaments i privatizació de serveis, dóna el seu ple suport a les jornades de vaga convocades el proper mes de setembre pel Comitè Interzones i a totes aquelles lluitadores que des de les aules fan possible un futur més digne i just.

Sortim al carrer per reivindicar una educació universal, pública i de qualitat, sense cap discriminació!

Endavant amb la lluita!

PROURETALLADES!

https://sites.google.com/site/noretalleulacarmanyola/

http://es-la.facebook.com/assemblea.soc

Per l'ensenyament que volem!

Comunicat vaga amb subtítols en castellà.

Aquí tenim el comunicat subtitulat per fer difusió estatal.