Universitat Indignada: Manifest en suport a la lluita per l'educació pública

Manifest suport a la vaga del professorat i a la lluita per una educació pública

Des de fa un temps l’educació i el coneixement són sectors que han estat definits pels poders financers i econòmics com “estratègics”. La seva finalitat fins fa poc estava determina per la necessitat de desenvolupar un ampli coneixement entre la societat, però actualment es vol convertir el coneixement en un negoci rendible, fet que xoca frontalment en un context on es desenvolupi un Estat social que vetlli per a que el conjunt de la població pugui accedir a una educació pública i de qualitat. Qui es plantejaria pagar per una educació que l’Estat finança mitjançant un sistema fiscalment just i redistributiu dels recursos i al qual es pot accedir gratuïtament? Segurament ningú, sempre i quan la qualitat dels docents i l’ensenyament fos la mateixa tant en el sistema públic en mans de l’Estat com en el sistema educatiu en mans privades. Per tant l’existència i pervivència d’un sistema educatiu en mans privades només és viable en detriment del sistema d’ensenyament públic estatal.

Veiem com des de ja fa uns quants anys tant des del govern de la Generalitat com des del govern de l’Estat espanyol s’han anant prenent un seguit de mesures polítiques i econòmiques que només tenien i tenen com a finalitat aprofundir un canvi de paradigma social i econòmic. Així l’actual situació de crisi està essent aprofitada per part dels poders politics per destinar bona part de la capacitat de finançament de les administracions públiques a transvasar ingents quantitats de diners a les entitats financeres i els poders privats. Això no és més que un capítol més d’aquest canvi de paradigma i configuració d’un nou ordre social, econòmic i polític. El pretext que han utilitzat ja ho sabem, una crisi financera provocada per aquells que precisament se’n beneficiaran. Aquesta crisi ha estat conceptualitzada i planificada a partir d’unes accions que venen determinades per uns postulats ideològics neoliberals i té com a finalitat fer encara més negoci amb els recursos naturals del planeta i amb les vides dels éssers que l’habitem.

El pretext per reduir dràsticament les partides pressupostàries de sectors com l’educació o la sanitat és la precària situació econòmica de les administracions públiques. Però tal cosa no és certa, ja que per part dels governs si que hi ha hagut i hi ha diners per rescatar bancs i especuladors. En veritat allò que ha estat presentat al conjunt de la ciutadania com a “retallades” no són més que un conjunt de polítiques ben planificades que només busquen implementar la liquidació del mal anomenat “Estat del benestar”. La intenció és fer que el sistema educatiu i sanitari en mans de l’Estat es degradi fins al punt que aquelles persones  que s’ho puguin permetre acabin pagant en el futur per uns serveis que fins el moment han estat d’accés universal, convertint la vida en un gran negoci.

En el camp de l’educació les mesures que s’estan prenent d’acomiadaments, no renovació del professorat, reducció de plantilles, així com l’augment dels preus dels estudis universitaris, a la curta tindran un impacte negatiu en la qualitat docent, i en el fet que moltes persones passaran a quedar-se sense feina, mentre d’altres no continuaran estudiant ja que no podran pagar els seus estudis. Però a la llarga aquestes mesures acabaran configurant un sistema educatiu en mans de l’Estat que només tindrà funcions assistencials, molt lluny de la funció que hauria de tenir l’educació com una eina per generar una població conscienciada i crítica que estigui en condicions de transformar la societat. Pel capitalisme que s’està implementant són prescindibles tots aquells coneixements i ensenyaments que no aportin un “valor afegit”, per això tot allò que fomenti un esperit crític és quelcom del qual es pot prescindir.

Actualment estem veient com una part important de professores i professors estan reaccionant enfront les retallades dels seus drets laborals, però sobretot les reaccions entre el col·lectiu docent s’estan articulant en defensa de l’educació pública, perquè són conscients que el que hi ha en joc ara per ara és el model educatiu i social. L’educació és un dels elements més importants per transmetre valors i principis, és una eina transformadora de la societat.

Les persones que participem en el projecte de la Universitat Indignada 15M, d’una banda veiem necessari donar un clar i ferm suport a les mobilitzacions que des de diversos sectors de l’educació catalana s’han plantejat per finals d’agost, així com a la convocatòria de vaga del proper mes de setembre en defensa dels drets laborals de les i els professors catalans, en contra de l’acomiadament massiu d’interins, i a favor d’una educació pública, de qualitat i transformadora de la societat.

Però d’altra banda veiem del tot necessari obrir tot un seguit de reflexions al respecte de la funció de l’educació, en mans de qui es troba aquesta i com ha estat utilitzada pels poders polítics amb clara voluntat de control i de construir una tipologia d’individus que validin i legitimin l’estat de les coses i l’ordre establert. Per aquest motiu, per discutir sobre aquests temes, així com per afavorir espais on poder debatre com es necessari articular la lluita en defensa de l’educació pública, convoquem una jornada oberta als docents, alumnes, pares i mares, així com per tot el conjunt de la societat pel proper dia 16 de setembre.

Per acabar fem una crida al conjunt de la societat perquè es solidaritzi amb la vaga i la lluita de les i els professors de l’educació pública. També emplacem a totes i tots els sectors educatius mobilitzats (des de les escoles bressol fins a les universitats, passant per la formació no reglada, d’adults i els cicles formatius) a que donin els passos necessaris per generar una confluència de les seves lluites i forjar els marcs unitaris que permetin definir un calendari únic i un conjunt de mobilitzacions contundent contra les mesures polítiques que estan prenent els governs espanyol i català.

Universitat Indignada 15M