dilluns, 10 de setembre de 2012

Algunes reflexions en relació a la previsió de seguiment de la vaga els dies 12/13

Aquestes vagues valdran més
Hi ha companyes que estan esperant a tenir dades d'altres centres i zones per decidir la seva participació a les vagues i mobilitzacions convocades per la coordinadora interzones. La majoria d'aquestes persones en dubte, faria vaga si tingués clar que el seguiment d'aquesta serà majoritari. Però si la majoria espera a la majoria, abans de donar el pas endavant, al final fem el pas endavant una minoria que, per cert, no farem ni un pas enrere (i no només ho cantarem).
En contra del que es pugui dir, una vaga no es guanya o es perd pel seu seguiment quantitatiu inicial. El que van ser inicialment petites vagues han acabat enderrocant règims i grans vagues han acabat en res. Serveix una vaga multitudinària si al final, qui la convoca, no aconsegueix cap objectiu concret? Sí, serveix per fer palès que estem indignats i per fer un càlcul, de vegades manipulat, del nombre d'indignats. I d'això ja en sabem tots. De fer vagues d'un dia i esperar que passi un any per convocar una altra, quan les condicions empitjoren molt més ràpid que la resposta de les cúpules sindicals majoritàries, serveix, sí, per desmobilitzar.
Les vagues s'han de valorar pel seu rendiment qualitatiu. I això vol dir qui les convoca, com les convoca i què pretén realment qui les convoca.
Aquesta vaga d'ensenyament, la convoquem directament els mestres i professors mitjançant la nostra pròpia organització (en les assembles de zona i a la coordinadora interzones) i després d'un procés obert de consulta entre els treballadors, amb el suport per legalitzar-la de la CGT (la resta de sindicats estan convidats a fer-ho). I això, en els temps que corren, en els quals molta gent ha perdut confiança en la repercussió real dels actes en els quals hi participa massivament (convocats alguns per sindicats majoritaris), té una transcendència social molt més gran de la que podrem extreure del seguiment quantitatiu d'aquesta vaga. Això ho demostra l'ajut que estem rebent de diferents AMPAs, assemblees de barri, organitzacions i persones que col·laboren de manera activa finançant (per mitjà de xapes/bons solidaris) la difusió d'aquesta lluita (amb cartells/octavetes) i el seu suport explícit (mitjançant comunicats que podeu trobar al nostre blog: www.interzonesdocent.blogspot.com.es ).
Què pretenem convocant aquestes vagues:
1. Aturar l’acomiadament del professorat interí (amb tot el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...).
2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou per al
professorat substitut, en comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha establert el
Departament d’Ensenyament per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.
Els objectius d'aquesta lluita són clars. No anem a la vaga per demanar un manteniment de la subvenció del nostre grup, perquè no en tenim de subvencions. I no anem a la vaga un dia, el nostre calendari de vagues d'inici de curs té continuïtat el 26 i 27 de setembre en forma de vaga indefinida de dos dies setmanals avaluables periòdicament mitjançant assemblees.
Què ha de passar? Es pregunta molta gent, per a que les eines que teníem de defensa ens defensin? A l'ensenyament hi haurà 3.000 acomiadats, només a Catalunya. Com en el cas d'altres sectors, no ha passat res. Qui ens havia de defensar, no ho ha fet en la proporció que calia.
Però davant de la gravetat de la situació actual en la qual, a més de l'ensenyament, estan destrossant la resta de serveis públics i estan apropant a moltes famílies treballadores a la misèria, cal començar a prendre mesures proporcionals per algun lloc. I per què no els docents, que som els que ensenyem allò de la solidaritat. Quina millor forma per ensenyar-ho que practicar-ho?
A aquells que permeten el que està passant... Els preocupa més que siguem pocs, però amb intencions reals. Els preocupa més que siguem alguns, però no ensinistrats per la seva burocràcia. Els preocupa que la societat sàpiga que un òrgan assembleari de treballadors convoca una vaga. Els preocupa que altres sectors de treballadors es pugin organitzar... La coordinadora interzones docent els preocupa. Aquest calendari de vagues a l'ensenyament els preocupa.

Lluitant també eduquem!