diumenge, 30 de setembre del 2012
Comunicat de l'assemblea de docents del dia 27 de setembre
El coŀlectiu de docents, reunit el 27 de setembre al CFA Paulo Freire en assemblea de treballadors i treballadores per iniciativa de la Coordinadora Interzones, valora positivament les jornades de vaga i lluita (12, 13, 19, 26 i 27 de setembre) pel que fa la reactivació i mobilització de les zones, així com la dinamització de les diverses accions i la repercussió obtinguda en els mitjans de comunicació.
És ben cert que el nombre de vaguistes no ha estat elevat, en som ben conscients, però s'ha encetat un procés de lluita que potencia i dóna veu a les zones, que genera debat, que crida a l'organització assembleària. I és que creiem que la recuperació dels drets laborals s'obtindrà a partir de la unitat d'acció del nostre col•lectiu. Per això, instem a tots els docents a treballar en les assemblees de professorat i de centre per enfortir cadascuna de les zones i teixir una densa i sòlida xarxa que permetrà un treball coordinat i cohesionat a través de la Coordinadora Interzones.
Així doncs, i malgrat els entrebancs que hem trobat i trobarem, no aturem la nostra actitud de combat davant les dures agressions que pateix l'ensenyament públic. Per això, i perquè respectem i valorem allò que les zones volen i manifesten, ratifiquem els tres punts bàsics de lluita: aturar l'acomiadament del professorat interí, cobrir les substitucions des del primer dia amb el 100% del sou, establir un calendari de negociacions i exigir un tracte digne a tota la comunitat educativa; però posposem la decisió de seguir amb la vaga indefinida discontínua, que es valora convenient continuar en una data per a determinar durant el mes de novembre, si així ho consideren les zones. Tanmateix, s'ha decidit establir un calendari de lluita per un període de sis mesos per tal de fer evident que aquest és un procés en marxa, que no s'atura i que està disposat a seguir plantant cara.
Per altra banda, i per consolidar definitivament aquest projecte, es recolzarà i participarà en aquells moviments que defensin un sistema educatiu públic i de qualitat. D'aquesta manera, creiem que cal sumar esforços, recursos i energies per estendre la lluita social arreu del territori, i per això, hi ha la voluntat ferma d'impulsar una mobilització durant el mes d'octubre amb les entitats socials que ens han mostrat suport.
Finalment, volem agrair el suport rebut per les diverses organitzacions, entitats, assemblees, Casals, col•lectius que han ajudat a estendre el nostre missatge i que han facilitat, amb l'ajuda econòmica, la producció i difusió de material per tal de generar un fons de resistència.
Lluitant també eduquem!
dijous, 27 de setembre del 2012
Article publicat a L'Accent
La vaga d'ensenyament continuarà els dies 26 i 27 de setembre
Després de les jornades de vaga convocades per la Coordinadora Interzones
i amb el suport de la CGT els primers dies de curs, les mobilitzacions
continuaran els propers dies, ja que és una vaga esglaonada i
continuada, que vol mantenir la comunitat educativa unida i alerta en
favor d'incrementar la inversió en educació, en contra de l'acomiadament
de docents i de la precarietat dins les aules.
A diferència d'altres vagues que s'han
fet en el sector de l'educació aquesta no s'ha iniciat amb un comunicat
que arriba als mestres per correu electrònic de part dels sindicats
majoritaris USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC·SPS i FETE-UGT (amb molta unitat i
consens això sí) cercant l'adhesió individual amb declaracions
d'intencions imprecises, sense plantejar els objectius finals ni el pla
de treball, ni explicar el procés de negociació que la seguirà. Amb
aquest tipus de vagues la representació "legítima" dels treballadors ha
anat perdent suport del professorat i credibilitat com a interlocutor.
(Ves a l'enllaç...)
dimecres, 26 de setembre del 2012
diumenge, 23 de setembre del 2012
Vaga docent 26 i 27 de setembre. Continuem la lluita!
La coordinadora d'Interzones,
reunida en assemblea el dissabte dia 22 de setembre, ha reafirmat el calendari de vaga previst per als dies 26 i 27 de setembre, així com les activitats que acompanyaran aquestes jornades de lluita.
A continuació us informem de les convocatòries:
Dia 26:
VAGA DOCENT.
CONCENTRACIÓ UNITÀRIA A PLÇA. SANT JAUME A LES 12 H.
Dia 27:
VAGA DOCENT.
al llarg del matí, ACTIVITATS INFORMATIVES ALS MUNICIPIS (a definir per cada zona); A BCN, CONCENTRACIÓ DAVANT DEL CONSORCI D'EDUCACIÓ A LES 13H (<M> URQUINAONA)
a les 18H., ASSEMBLEA DE DOCENTS per tal de valorar el procés i definir les estratègies de continuïtat de la lluita (CFA Paulo Freire, Via Favència 254, <M> Roquetes)
Aprofitem per recordar-vos que totes les decisions i convocatòries sorgides de la coordinadora d'Interzones són fruit del debat dins d'un procés assembleari obert a tots els docents, motiu pel qual la implicació activa de totes i tots és de vital importància. Us convidem doncs a participar activament de les convocatòries i assemblees, així com a col.laborar en la difusió de la informació generada a través dels vostres propis contactes i companys dels centres.
Coordinadora d'Interzones
#26I27vaga
divendres, 21 de setembre del 2012
dijous, 20 de setembre del 2012
La CUP recolza les vagues d'ensenyament en contra de les retallades
Enguany el curs escolar comença amb molts interrogants i
sobretot amb mancances, reducció de llocs de treball i una progressiva i
contundent pèrdua de qualitat educativa. Acomiadaments de professorat interí,
augment de les ràtios d'alumnes, desatenció a la diversitat, no cobertura de
substitucions des del primer dia i d'altres qüestions similars són les
conseqüències de la política de retallades aplicada pel govern de dretes de
CiU.
Unes polítiques neoliberals nefastes que ens allunyen d'un
ensenyament públic i de qualitat que necessitem com a país. Sense aquests
serveis públics bàsics i de qualitat és impossible bastir uns Països Catalans
plenament lliures i justos.
En aquest sentit és lògic que la comunitat educativa
hagi engegat un calendari de mobilitzacions i vagues al qual des de la CUP volem
manifestar el nostre ple suport.
19 de setembre deL 2012
Països Catalans
Comunicat de suport de l'Assemblea de Facultats de la UB-Raval
Des de l'Assemblea de Facultats de la UB-Raval hem viscut moltes lluites i
mobilitzacions per la universitat pública, per fer realitat el accés al
coneixement a tota la societat i crear entre totes una institució lliure del
capital privat i dels interessos de les empreses.
De vegades aquesta lluita s'ha trobat amb les dificultats que tot
moviment social té per coordinar les seves mobilitzacions amb altres àmbits on
es defensen els mateixos interessos de les classes populars i
treballadores.
Per això, la defensa de l'educació pública obligatòria és per a nosaltres
part de la mateixa lluita que nosaltres, alumnes, PAS i PDI, hem emprés,
emprenen i emprendrem en defensa d'una Universitat de totes i per a totes. Les mobilitzacions empreses en les Vagues per
l'Educació Pública que comencen els dies 12, 13 i 19 són un gran exemple
d'organització i de lluita per defensar el que és de totes.
Les reivindicacions que motiven aquesta vaga, amb tres punts clars: aturar acomiadaments,
cobrir les substitucions i establir un calendari de negociacions; no són ni de
bon troç exigències subrealistes ni inassumibles. És el mínim que tota persona
voldria per a l'educació i la formació. Però no ens qudem aquí doncs nosaltres
apostem per anar molt més enllà.
Demanem que l'educació primària i secundària siguim objecte d'un debat
social i que no s'imposi cap retallada més, que no es doni cap segrest més de
l'educació de totes per part de cap govern.
Com a Assemblea UB-Raval ens afegim a aquestes reivindicacions de
l'Educació pública i donem tot el nostre suport a les companyes i companys que
lluiten, que s'organitzen i es coordinen tot i estar en una situació cada cop
més precària.
Ens queda molt per lluitar i aconseguir, i de ben segur que si ens tenim
les unes a les altres aleshores podrem avançar més lluny en la defensa de les
nostres necessitats.
Seguiu així, no pareu, i no us sentiu mai soles!
ASSEMBLEA DE
FACULTATS UB-RAVAL
Setembre del 2012
Setembre del 2012
Assemblea prèvia a les jornades de vaga del dies 26 i 27
Es convoca assemblea de la Coordinadora d'Interzones aquest proper dissabte dia 22, a a les 10:30 hores al Casal Independentista Jaume Compte de Sants: c/ Muntades, 24. (entre carretera de Sants i el Parc Espanya Industrial).
Us hi esperem
dimarts, 18 de setembre del 2012
Xerrada: “Contra les retallades en educació, solucions” amb Daniel Margarit i Sandra F. Reig
Dijous 20 de setembre, a les 18 h, a la plaça del sortidor
I a més… Taller infantil de pancartes i dibuixos: Quina és l’escola que volem?
Assemblea de Barri Poble Sec
dilluns, 17 de setembre del 2012
Dimecres 19 de setembre VAGA en centres de Cicles Formatius de Grau Superior i Escoles d'Adults.
PIQUET INFORMATIU CENTRAL A BARCELONA:
A l'Escola del Treball hi ha:
-Institut Escola del Treball on fan CFGS
-Centre de Formació de Persones Adultes CAN BATLLÓ
-Centre de Formació de Persones Adultes PALAU DE MAR
-Escola d’Arts DEL TREBALL que són estudis artístics CFGSup.
A les 18:00 hores tots a la Plaça St. Jaume, CONCENTRACIÓ - CLASSES AL CARRER i TEATRE POPULAR "LA PRECARIETAT A LES AULES".
OBJECTIUS DE LA VAGA 19 setembre:
LA SITUACIÓ ESPECÍFICA DELS CFGS
2. LA RÀTIO: Els tallers i els laboratoris on es fan les classes pràctiques necessiten desdoblaments, perquè amb grups grans no es poden fer servir CORRECTAMENT ELS TALLERS I LABORATORIS DE PRÀCTIQUES. Els desdoblaments de grups estan en perill per la no contractació de personal docent.
3. LES PRÀCTIQUES: D'unes 400 hores aproximadament. Fan aproximadament 1600 hores teòriques i 400 hores de pràctiques. 4 mesos o 4,5 mesos fent pràctiques en empreses gratis. L'any passat 56865 alumnes van fer pràctiques gratis en 21554
FONT: http://www.xtec.cat/web/comunitat/cooperacio/fpct/quees
4. La Rigau té un pla pilot, que ja s'ha estès a 17 centres educatius de Formació Professional, en què part de la formació (teòrica) que abans feinen professors especialistes que treballaven i venien a fer classes als instituts i eren plantilla del centre, ara la facin els alumnes directament a les empreses o siguin les plantilles de les empreses que vinguin a fer les classes als centres. És l'anomenat : “sistema dual” per a la Formació Professional que significa un pas més cap a la privatització. Consisteix a fer més hores de pràctiques en empreses i habilitar-les perquè puguin impartir part de la formació.
Lluitant també estem educant !!!!
A les 8:00 hores a l'Escola del Treball, per repartir octavetes i comunicats a alumnes i professorat
A l'Escola del Treball hi ha:
-Institut Escola del Treball on fan CFGS
-Centre de Formació de Persones Adultes CAN BATLLÓ
-Centre de Formació de Persones Adultes PALAU DE MAR
-Escola d’Arts DEL TREBALL que són estudis artístics CFGSup.
A les 18:00 hores tots a la Plaça St. Jaume, CONCENTRACIÓ - CLASSES AL CARRER i TEATRE POPULAR "LA PRECARIETAT A LES AULES".
OBJECTIUS DE LA VAGA 19 setembre:
La Coordinadora Interzones fa una crida al professorat
públic català a participar activament en una vaga sorgida des de la voluntat
dels centres i zones, que tindrà continuïtat els dies 26 i 27 de setembre i que
té uns objectius clars:
1. Aturar l’acomiadament del professorat interí (amb tot
el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de
permanència; augment de les ràtios i
pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...)
2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou per al professorat substitut, en comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha establert el Departament d’Ensenyament per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.
2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou per al professorat substitut, en comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha establert el Departament d’Ensenyament per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.
És la vaga per la nostra dignitat com a persones, com a
professionals i com a treballadors i per la dignitat i la qualitat de
l’ensenyament públic! És la vaga en solidaritat amb els i les nostres companyes
sense feina o amb feina precària!
LA SITUACIÓ ESPECÍFICA DELS CFGS
1. LES TAXES: El
Departament d’Ensenyament ha imposat una taxa de 360 euros als
alumnes que es matriculin a un Grau Superior de Formació
Professional, una formació fins ara gratuïta en els centres
públics. En la majoria de casos aquesta la taxa anual es veurà
incrementada per una quota de centre en concepte de material
didàctic, que acostuma a ser d’uns 100 euros/any, això depèn de
l’especialitat triada i de les eines i els materials que calen per
a l’aprenentatge de cada especialitat.
2. LA RÀTIO: Els tallers i els laboratoris on es fan les classes pràctiques necessiten desdoblaments, perquè amb grups grans no es poden fer servir CORRECTAMENT ELS TALLERS I LABORATORIS DE PRÀCTIQUES. Els desdoblaments de grups estan en perill per la no contractació de personal docent.
3. LES PRÀCTIQUES: D'unes 400 hores aproximadament. Fan aproximadament 1600 hores teòriques i 400 hores de pràctiques. 4 mesos o 4,5 mesos fent pràctiques en empreses gratis. L'any passat 56865 alumnes van fer pràctiques gratis en 21554
FONT: http://www.xtec.cat/web/
4. La Rigau té un pla pilot, que ja s'ha estès a 17 centres educatius de Formació Professional, en què part de la formació (teòrica) que abans feinen professors especialistes que treballaven i venien a fer classes als instituts i eren plantilla del centre, ara la facin els alumnes directament a les empreses o siguin les plantilles de les empreses que vinguin a fer les classes als centres. És l'anomenat : “sistema dual” per a la Formació Professional que significa un pas més cap a la privatització. Consisteix a fer més hores de pràctiques en empreses i habilitar-les perquè puguin impartir part de la formació.
Lluitant també estem educant !!!!
dijous, 13 de setembre del 2012
Jornada Educació: "per un ensenyament públic com a eina transformadora"
La coordinadora d'Interzones participarà a la jornada sobre educació que organitza aquest diumenge (16 de setembre) la Universitat Indignada al Parc de la Citadella.
Si voleu veure el programa de la jornada cliqueu aquí.
Si voleu veure el programa de la jornada cliqueu aquí.
'Moralment hem de dir prou al desmantellament de l'escola pública'
'Més alumnes, menys mestres' és la frase que defineix el curs
2012-13. La Consellera Rigau la pot pronunciar com si no passés res
greu, com si la situació fos normal i es pogués digerir sense fer mal.
Però no, no té res de normal i hi ha gent disposada a lluitar per
capgirar-la.
La coordinadora Interzones
començarà el curs fent vaga en solidaritat amb els mestres interins que
s'han quedat al carrer. No és una vaga multitudinària, però és present
als centres per deixar clar que aquesta situació ha de ser reversible.
Anna Maria Fontelles ho explica en aquesta entrevista: moralment hem dir
prou al desmantellament del nostre ideal d'escola pública.
—El curs comença amb més alumnes i menys mestres...
—L’augment d’alumnes i la reducció de mestres és una de les múltiples agressions que l’escola pública estrenarà aquest curs 2012-13. I molt eloqüent perquè és quantificable, però no pas més greu que moltes altres mesures, potser menys espectaculars a l’hora d’ocupar titulars de premsa, però igualment desastroses per al futur de l’educació del nostre país. Com ara, la no-cobertura de les baixes dels professors (que condemna els alumnes a poder passar deu dies sense el professor especialista d’una matèria, sense tutor…); l'augment de càrrega lectiva i presencial dels professors (que redueix el temps de la jornada destinat a la preparació de classes, correcció…); l'amuntegament d’alumnes a l'aula; la reducció de sou i jornada dels professors substituts (que produirà una fractura en els equips de mestres perquè estableix dedicacions i condicions laborals diferenciades entre companys que, fins ara feien les mateixes funcions i tenien les mateixes responsabilitats)...
—L’augment d’alumnes i la reducció de mestres és una de les múltiples agressions que l’escola pública estrenarà aquest curs 2012-13. I molt eloqüent perquè és quantificable, però no pas més greu que moltes altres mesures, potser menys espectaculars a l’hora d’ocupar titulars de premsa, però igualment desastroses per al futur de l’educació del nostre país. Com ara, la no-cobertura de les baixes dels professors (que condemna els alumnes a poder passar deu dies sense el professor especialista d’una matèria, sense tutor…); l'augment de càrrega lectiva i presencial dels professors (que redueix el temps de la jornada destinat a la preparació de classes, correcció…); l'amuntegament d’alumnes a l'aula; la reducció de sou i jornada dels professors substituts (que produirà una fractura en els equips de mestres perquè estableix dedicacions i condicions laborals diferenciades entre companys que, fins ara feien les mateixes funcions i tenien les mateixes responsabilitats)...
—Una llista molt llarga per a un començament de curs normal.
—Doncs encara ho és més. Per tant, no és creïble que la consellera vulgui fer veure que el curs comença amb normalitat. Més aviat vol ocultar el desgavell resultant de les seves mesures... I aquí cal assenyalar la dificilíssima situació econòmica en què es troben una gran part de les famílies de classe treballadora a què pertanyen els nostres alumnes, sense recursos per a satisfer coses tan bàsiques com el pagament dels llibres dels fills i cada vegada amb menys ajut social...
—Doncs encara ho és més. Per tant, no és creïble que la consellera vulgui fer veure que el curs comença amb normalitat. Més aviat vol ocultar el desgavell resultant de les seves mesures... I aquí cal assenyalar la dificilíssima situació econòmica en què es troben una gran part de les famílies de classe treballadora a què pertanyen els nostres alumnes, sense recursos per a satisfer coses tan bàsiques com el pagament dels llibres dels fills i cada vegada amb menys ajut social...
—És impossible la normalitat en unes condicions com les actuals?
—Tan sols hi haurà normalitat a l’educació quan hi haurà equilibri social i igualtat d’oportunitats reals per a tots els infants del país, independentment del barri i de la situació social i econòmica en què hagin tingut la sort o la desgràcia de néixer. És evident que, ara com ara, i cada vegada més, som molt lluny d’acostar-nos a aquest ideal, que és on, crec, un govern preocupat pel benestar del seu país hauria de buscar la 'normalitat' social.
—Tan sols hi haurà normalitat a l’educació quan hi haurà equilibri social i igualtat d’oportunitats reals per a tots els infants del país, independentment del barri i de la situació social i econòmica en què hagin tingut la sort o la desgràcia de néixer. És evident que, ara com ara, i cada vegada més, som molt lluny d’acostar-nos a aquest ideal, que és on, crec, un govern preocupat pel benestar del seu país hauria de buscar la 'normalitat' social.
Llegir més
dimecres, 12 de setembre del 2012
Assemblea Coordinadora Interzones
Convocatòria: divendres dia 14 a les 18h al Centre social de Sants (c/Olzinelles 30)
Valoració primera jornada de vaga docent
Nota
de premsa 12/09/2012
Els docents omplen la Plaça Sant Jaume durant la part inicial de la primera
jornada de vaga a l'Ensenyament Públic convocada per la Coordinadora
d'Interzones. Aquesta tarda i vespre, les mobilitzacions continuen.
Dimecres 12 de setembre, continua la primera jornada de vaga a
l'Ensenyament Públic convocada per la Coordinadora d'Interzones a Catalunya. En
aquest primer dia, estan convocats els centres de primària i de secundària que
tenen fixat el dia 12 de setembre com a primer dia lectiu.
Les mobilitzacions del matí han culminat en una concentració a Plaça Sant
Jaume i una manifestació fins el Parlament.
A les 12h ha començat la concentració de docents a Plaça Sant Jaume, amb
l’arribada de docents en vaga i dels diferents grups de piquets informatius
arribats des de diferents parts de Barcelona i comarques. S’han fet pancartes
amb els noms dels diferents centres educatius presents a la concentració i s’ha
llegit el llistat d’AMPES i organitzacions socials i de treballadors que han donat
suport a aquesta vaga.
Comunicat de suport a la vaga de LLuita Internacionalista
COMUNICAT DE SUPORT A LA VAGA
L’ofensiva dels Governs central i autonòmic dona
un salt qualitatiu aquest inici de curs contra l’ensenyament públic i els
docents: acomiadaments, precarització, caiguda condicions laborals i de
l’ensenyament.
No és un fet aïllat, altres serveis públics
són també qüestionats i retallats, els treballadors/es paguem més impostos
directes i indirectes, rebem menys salari, tenim més aturats/des i més famílies
desnonades i, ens diuen, que calen més sacrificis. Però no ens deixem enredar,
mentre cauen alarmantment les nostres condicions de vida, una carretada de
milions es donen als grans especuladors (amb plans de rescat a la banca i a
través del pagament del deute), es beneficien les grans empreses de bonificacions
i reducció d’impostos, es donen amnisties fiscals als grans defraudadors...
Tota la seva força és intentar paralitzar-nos
amb “l’argument”: “s’ha de fer”, “no hi cap altre camí”... com si fos
designació divina. Però justament el que veiem és que amb els seus plans no només
passen a mans privades fortunes de diner públic (del nostre) sinó que ens
enfonsen més i més a la crisi (Portugal, Grècia...).
Per això s’hauria de dir prou i aixecar en peu
de guerra a treballadors i treballadores per a que no ens segueixin robant i
enfonsant. Però lamentablement ni les direccions sindicals majoritàries, les de
CCOO ni les d’UGT, sembla que estiguin disposats a fer-ho, tot són treves i
deixar passar el temps, que és una forma de deixar que avenci la impotència i
la resignació.
Indigna que caiguin milers de llocs de
treballs a l’educació pública i aquestes direccions sindicals, amb USTEC també
majoritària al sector, no presentin un pla per intentar seriosament defensar a
aquests companys i companyes.
Per això veiem molt positivament el vostre
intent de construir des de baix un moviment que, sense deixar de banda les
organitzacions sindicals, preguntés a la gent i posés en marxa la proposta del
pla de lluita d’inici de curs. La lluita es pot guanyar o perdre, però la
pitjor derrota és la de la lluita que no es dona. Estem en tot allò en que us
puguem ajudar. Endavant amb la lluita i
amb l’organització des de baix!
Barcelona, 10 de setembre de 2012
Lluita Internacionalista
www.lluitainternacionalista.org
dilluns, 10 de setembre del 2012
Comunicat del comité de vaga
El comitè de vaga (integrat per membres de la
Coordinadora Interzones i de la CGT) es
va reunir el divendres 7, a la tarda. A
la reunió hi van participar representants i observadors/es de més de 20 zones i
territoris.
Tot i no comptar amb dades definitives, de les
informacions aportades, es confirma la participació a la vaga del primer dia de
classe (12, 13 o 19 de setembre) de docents a Barcelona, L’Hospitalet,
Badalona, Santa Coloma, El Prat, Sabadell, Barberà, Mollet, Sant Vicenç dels
Horts, Sant Andreu de la Barca, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat...
i també de diferents comarques de Tarragona, Girona i Lleida. El seguiment de
la vaga es preveu diferent segons les zones i els centres.
Som conscients de les dificultats que comporta fer
conèixer arreu de Catalunya aquestes convocatòries de vagues i mobilitzacions,
i les seves reivindicacions. Però encara som més conscients de la força que ens
dóna el fet de que aquestes hagin sortit directament d’un procés de consulta
entre els propis treballadors de l’ensenyament i la seva autoorganització
mitjançant les assemblees de zona i la coordinació d’aquestes a la Interzones.
Els i les assistents han constatat novament la validesa
de les seves reivindicacions i mobilitzacions amb les declaracions de la
Consellera admetent que 30.000 alumnes més seran atesos amb 3.000 mestres i
professors/es menys, i reconeixent que un percentatge important de les aules
públiques catalanes estaran per sobre de les ràtios aconsellables. A més, els
darrers nomenaments telemàtics han estat, en una immensa majoria, nomenaments
parcials (inferiors a la jornada sencera) amb aplicació de la reducció de
jornada i de salari a les substitucions de professorat, amb el conseqüent
empitjorament de les condicions laborals del personal docent substitut i de la
cobertura de l’atenció als i a les alumnes.
El comitè de vaga ha planificat les accions centrals
convocades pels dies 12, 13 i 19 i ha conegut les accions descentralitzades que
es faran a les localitats entre les 8 i les 11 hores i que seran punt de
partida per anar a la concentració conjunta convocada a la Plaça Sant Jaume a
les 12h.
La Coordinadora Interzones fa una crida al professorat
públic català a participar activament en una vaga sorgida des de la voluntat
dels centres i zones, que tindrà continuïtat els dies 26 i 27 de setembre i que
té uns objectius clars:
1. Aturar l’acomiadament del professorat interí (amb tot
el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de
permanència; augment de les ràtios i
pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...)
2. Cobertura de
les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou per al professorat substitut, en
comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha establert el
Departament d’Ensenyament per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un calendari de negociacions de la resta
de retallades sofertes i exigència d’un tracte digne a tota la comunitat
educativa per part de l’Administració.
És la vaga per la nostra dignitat com a persones, com a
professionals i com a treballadors i per la dignitat i la qualitat de
l’ensenyament públic!
És la vaga en solidaritat amb els i les nostres companyes
sense feina o amb feina precària!
És la vaga de totes i tots!
Algunes reflexions en relació a la previsió de seguiment de la vaga els dies 12/13
Aquestes
vagues valdran més
Hi
ha companyes que estan esperant a tenir dades d'altres centres i
zones per decidir la seva participació a les vagues i mobilitzacions
convocades per la coordinadora interzones. La majoria d'aquestes
persones en dubte, faria vaga si tingués clar que el seguiment
d'aquesta serà majoritari. Però si la majoria espera a la majoria,
abans de donar el pas endavant, al final fem el pas endavant una
minoria que, per cert, no farem ni un pas enrere (i no només ho
cantarem).
En contra del
que es pugui dir, una vaga no es guanya o es perd pel seu seguiment
quantitatiu inicial. El que van ser inicialment petites vagues han
acabat enderrocant règims i grans vagues han acabat en res. Serveix
una vaga multitudinària si al final, qui la convoca, no aconsegueix cap objectiu concret? Sí, serveix per fer palès que estem indignats i per fer un
càlcul, de vegades manipulat, del nombre d'indignats. I d'això ja
en sabem tots. De fer vagues d'un dia i esperar que passi un any per
convocar una altra, quan les condicions empitjoren molt més ràpid
que la resposta de les cúpules sindicals majoritàries, serveix, sí,
per desmobilitzar.
Les vagues s'han de
valorar pel seu rendiment qualitatiu. I això vol dir qui les
convoca, com les convoca i què pretén realment qui les convoca.
Aquesta vaga
d'ensenyament, la convoquem directament els mestres i professors
mitjançant la nostra pròpia organització (en les assembles de zona
i a la coordinadora interzones) i després d'un procés obert de
consulta entre els treballadors, amb el suport per legalitzar-la de
la CGT (la resta de sindicats estan convidats a fer-ho). I això, en
els temps que corren, en els quals molta gent ha perdut confiança en
la repercussió real dels actes en els quals hi participa massivament
(convocats alguns per sindicats majoritaris), té una transcendència
social molt més gran de la que podrem extreure del seguiment
quantitatiu d'aquesta vaga. Això ho demostra l'ajut que estem rebent
de diferents AMPAs, assemblees de barri, organitzacions i persones
que col·laboren de manera activa finançant (per mitjà de
xapes/bons solidaris) la difusió d'aquesta lluita (amb
cartells/octavetes) i el seu suport explícit (mitjançant comunicats
que podeu trobar al nostre blog: www.interzonesdocent.blogspot.com.es
).
Què pretenem convocant
aquestes vagues:
1. Aturar l’acomiadament
del professorat interí (amb tot el que això comporta: precarització
de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de
permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció
a la diversitat...).
2. Cobertura de les
substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou
per al
professorat substitut, en
comptes de la cobertura parcial a partir del desè dia, tal com ha
establert el
Departament d’Ensenyament
per a aquest curs 2012-13.
3. Establiment d’un
calendari de negociacions de la resta de retallades sofertes i
exigència d’un tracte digne a tota la comunitat educativa per part
de l’Administració.
Els objectius d'aquesta
lluita són clars. No anem a la vaga per demanar un manteniment de la
subvenció del nostre grup, perquè no en tenim de subvencions. I no
anem a la vaga un dia, el nostre calendari de vagues d'inici de curs
té continuïtat el 26 i 27 de setembre en forma de vaga indefinida
de dos dies setmanals avaluables periòdicament mitjançant
assemblees.
Què ha de passar? Es
pregunta molta gent, per a que les eines que teníem de defensa ens
defensin? A l'ensenyament hi haurà 3.000 acomiadats, només a
Catalunya. Com en el cas d'altres sectors, no ha passat res. Qui ens
havia de defensar, no ho ha fet en la proporció que calia.
Però davant de la
gravetat de la situació actual en la qual, a més de l'ensenyament,
estan destrossant la resta de serveis públics i estan apropant a
moltes famílies treballadores a la misèria, cal començar a prendre
mesures proporcionals per algun lloc. I per què no els docents, que
som els que ensenyem allò de la solidaritat. Quina millor forma per
ensenyar-ho que practicar-ho?
A
aquells que permeten el que està passant... Els preocupa més que
siguem pocs, però amb intencions reals. Els preocupa més que siguem
alguns, però no ensinistrats per la seva burocràcia. Els preocupa
que la societat sàpiga que un òrgan assembleari de treballadors
convoca una vaga. Els preocupa que altres sectors de treballadors es
pugin organitzar... La coordinadora interzones docent els preocupa.
Aquest calendari de vagues a l'ensenyament els preocupa.
Lluitant
també eduquem!
diumenge, 9 de setembre del 2012
dissabte, 8 de setembre del 2012
Manifest de suport de l'Assemblea de treballadors aturats de BCN
Comunicat de recolzament a la vaga convocada per la
Coordinadora Interzones els dies 12, 13, 19, 26, 27....de
setembre del 2012
Les/els Treballadores/rs en situació d’atur reunides/ts en assemblea
hem acordat recolzar la vaga convocada pels treballadors/es de
l’Educació Pública constituïts en Coordinadora Interzones, en el ben entès que
no persegueix interessos sectorials sinó garantir la qualitat i la gestió
democràtica d’un servei públic essencial per al país i per al conjunt de la
població.
Considerem que la política de retallades a la despesa pública imposada per
la Generalitat i que afecta a la totalitat dels nostres serveis, amaga el
propòsit de privatitzar-los i convertir-los en negoci.
Amb el pretext de la crisis s’està perseguint un model ideològic, tendent
a la precarització de l’educació pública en benefici de la privada i a crear
una escola marginada per a pobre que indueixi, als que puguin pagar, a recórrer
a la privada.
Un model que accentuarà la polarització educativa per classes socials, reduirà
la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el futur dels nostres infants i
joves.
Llegir més...
divendres, 7 de setembre del 2012
Comunicat de suport de CNT-AIT Barcelona
La CNT de Barcelona s'adhereix al manifest de la Coordinadora d' Interzones i recolza la vaga a l'ensenyament públic
La CNT a Barcelona comunica la seva adhesió al manifest de la
Coordinadora Interzones, que com a òrgan de decisió assambleari del
professorat aglutina les diferents assemblees a l'àmbit de l'educació
pública a Catalunya.
Donat l`atac sense precedents que està patint l`educació pública al
nostre país, la Coordinadora Interzones convoca una vaga a l'ensenyament
públic pels propers dies 12, 13 i 19 de setembre (coincidint amb
l'inici del periòde lectiu als centres públics de primaria, secundària,
cicles formatius i escoles d'adults) per continuar amb una vaga
indefinida discontínua de dos dies setmanals avaluable pel propi òrgan
convocant en assamblea.
La vaga és l'únic camí que, a hores d'ara, possibilita la lluita, donat
el nivell de l'atac que l'educació està patint per part de les mesures
neoliberals del Govern, i que afecten a la població en el seu conjunt, a
través dels diferents nivells del sistema educatiu.
Bona part de l' educació i dels coneixements adquirits dels nostres
fills depèn del professorat, i de les condicions en què aquest hagi de
desenvolupar la seva feina diària. És per això que la CNT de Barcelona
recolza les demandes que Interzones fa en relació amb les retallades
tant en quant a nombre de treballadors/es, com en quant a condicions
laborals.
Transcorregut aquest període d' inici del nou curs, la vaga continuarà
de manera indefinida a raó de dos dies setmanals, fins que el
Departament accepti negociar les condicions que Interzones posa damunt
la taula, i que vetllen per mantenir a l'ensenyament públic unes
condicions quant a qualitat i recursos que actualment ens estàn
arrebatant, no només a la comunicat educativa, sino a tot el conjunt de
la societat. Estem parlant del futur de les properes generacions i d'un
dret adquirit que no ens podem permetre perdre.
dimecres, 5 de setembre del 2012
dimarts, 4 de setembre del 2012
Resposta de CGT a les declaracions de la consellera
Les dades de la Consellera reforcen els arguments de la vaga convocada per la Coordinadora Interzones i CGT Ensenyament per al primer dia de classe
Avui en roda de premsa, la Sra. Irene Rigau ha afirmat el curs 2012-13 s’iniciarà amb 30.000 alumnes més i 3.000 docents menys que el curs anterior i que un percentatge important de les aules públiques tindran més de 25 o 30 alumnes, segons els nivells educatius.
Li ha faltat esmentar que milers d’interins i substituts, que havien treballat el curs passat, no tindran feina o la tindran per períodes molt més curts i amb unes condicions salarials inferiors (entre un 15 i un 50% menys)
La summa de la retallada de plantilles orgàniques dels centres, de l’augment del nombre d’alumnes per classe i la cobertura únicament de les substitucions de més de 10 dies laborables (15 efectius) suposa un còctel explosiu que situa fora del sistema educatiu a 3.000 docents (en un expedient de regulació encobert) i impedeix l’atenció a la diversitat de l’alumnat en les condicions de qualitat exigibles en un país avançat i preocupat per la cohesió social.
CGT Ensenyament considera que les declaracions i les dades de la Consellera refermem encara més els arguments de la vaga convocada per al primer dia de classe (12, 13 o 19 de setembre en funció dels centres i nivells educatius) i 26 i 27 de setembre. Un calendari de mobilitzacions sorgit des de la voluntat i la decisió del professorat i des de la seva autoorganització a la Coordinadora Interzones.
La Coordinadora Interzones i la CGT reclamem:
1. Aturar l’acomiadament del professorat interí acomiadat (amb tot el que això comporta: precarització de la feina docent; modificació de l’horari lectiu i de permanència; augment de les ràtios i pèrdues de grups; desatenció a la diversitat...)
2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou, en comptes de la cobertura parcial de les mateixes a partir del desè dia, tal i com ha establert el Departament d’Ensenyament.
3. Un calendari de negociacions per les retallades, tant a nivell de personal com de recursos, sofertes a l’ensenyament públic, i un tracte digne a tota la comunitat educativa per part de l’Administració.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
Fa anys que els governs successius de la Generalitat de
Catalunya ignoren l’experiència, les necessitats i les propostes dels
col·lectius educatius de docents, pares i mares, i alumnat. Amb la Llei d’Educació de Catalunya,
el Tripartit encaminà el procés de descomposició de l’educació pública;
a continuació, CiU i PP han establert les bases perquè les nostres
escoles i instituts esdevinguin aviat els guetos-aparcament dels fills
dels miserabilitzats. Un segle i mig de lluita està sent esmicolat en un
tres i no res, per això el dimecres 12 de setembre s’inicia a Catalunya
una vaga de les mestres i professores de l’educació pública (estem
defensant, més que l’autogestió dels serveis públics, la seva mera
existència!). Per primer cop des de les dures –i victorioses– vagues de
la fi dels vuitanta, la mobilització neix de les assemblees de docents
(no pas de les cúpules dels sindicats majoritaris, corresponsables en
major o menor mesura de l’afebliment gradual de les lluites de
l’educació).
Aquest setembre, la manca de cobertura i de nova creació de
llocs de treball docents implicarà la desaparició de les places
interines per a 3.000 mestres i professores –tot i arribar-hi 15.000
alumnes més–, sota la precarització constant de les condicions
pedagògiques, laborals i salarials, i amb un finançament a l’educació
massa magre per comparació al de tants altres països europeus. Es tracta
d’una veritable catàstrofe social, la qual s’encarna en l’augment de
les ràtios alumnat/professorat; la davallada dels diners esmerçats a
afrontar com cal l’espectre ampli de l’atenció a la diversitat; la
modificació dels horaris lectiu i de permanència; les pèrdues de grups i
de línies; la negativa a substituir les baixes laborals fins a partir
de l’11è dia; les reduccions salarials contínues; l’impagament del 100%
del sou en cas de baixa; l’impagament als substituts de les hores de
pati i d’una part de les de preparació –als qui han treballat la major
part del curs anterior no se’ls ha pagat el mes de juliol–; i, en un
context en què cada cop més infants només disposen d’un àpat complet
garantit de dilluns a divendres –el del migdia a l’escola–, les beques
de menjador continuen sent ínfimes. Tanmateix, si amb totes aquestes
humiliacions no n’hi havia prou, s’imposarà el pagament de dos o tres
euros diaris als xavals que s’emportin la carmanyola de casa per dinar a
les escoles. Afegim-hi la reducció d’ajuts a l’adquisició de llibres i a
les colònies escolars; l’amuntegament d’un miler d’aules en barracons, i
edificis amb mancances estructurals; i els estalvis delirants de
material didàctic i de recursos bàsics. Tot plegat, mentre amb diners
públics se subvencionen les escoles privades. President Mas, consellera
Rigau: el que estan fent no té nom.
Davant d’aquest panorama infernal, davant de l’espectacle
dantesc de l’ofensiva definitiva contra el nucli de la societat catalana
(l’educació), com han respost a l’organització horitzontal de la vaga
la majoria d’alliberats professionals dels sindicats majoritaris?
Prosseguint unes vacances començades fa molt de temps. O bé boicotant el
suport a les vaguistes dins les assemblees de treballadores, en nom de
la 'manca d’unitat sindical' –inexistent fa temps–, del 'previsible
fracàs de la vaga' –les vagues dels darrers anys també han fracassat: i
què? (però sobretot: per què?)– i de la 'feble estructura organitzativa'
–quina lliçó d’autoorganització hi ha més complexa i creativa que la
nascuda de les bases?–. Jerarquies mesquines volen bases passives i
despolititzades, i no pas sobiranes i lluitadores? Moltes de les
vaguistes són –o eren– militants de base d’aquests sindicats grans,
persones que a les assemblees groga, d’interines i de zona han optat per
dir prou, fastiguejades d’assistir any rere any a l’enderrocament del
sistema educatiu (http://interzonesdocent.blogspot.com.es/).
Planten cara per solidaritat amb la multitud de persones que queden al
carrer, perquè la justícia social és un principi inalienable de l’acció
educativa. Sí que la llibertària Confederació General del Treball de
Catalunya (CGT) fa costat, plenament, a les vaguistes. A més, hi donen
suport explícit altres organitzacions polítiques, sindicals, veïnals i
assembleàries, encapçalades per l’esquerra independentista (COS, CUP de
Barcelona, Endavant, SEPC, casals i ateneus).
Què succeirà? Ens martellejaran amb una cantarella oxidada,
ja que la majoria del periodisme públic i privat menysprearà les
vaguistes i invisibilitzarà els motius de la vaga (llarga vida a
Vilaweb!). I els privilegiats esbombaran que la vaga és un fracàs. Som,
però, davant unes mestres i professores que han tingut el coratge de
plantejar un programa de reivindicacions –aturar l’acomiadament del
professorat interí; cobrir les substitucions des del primer dia amb el
100% del sou a cobrar pels docents substituts; i establir un calendari
de negociacions– lligat, per fi i de debò, a un calendari de lluita
–vaga indefinida discontínua, dos dies per setmana (hi perdran gairebé
la meitat del sou)–. Ells i elles són solidàries amb les companyes
despatxades, amb l’alumnat –infants, joves, adults–, amb les famílies
treballadores, amb si mateixes, amb el nostre país. D’això en direu
fracàs? No: encara que només una professora fes vaga a cada centre, les
mestres i professores vaguistes ja han guanyat, amb coherència política,
la guerra per la dignitat col·lectiva de la societat catalana. Per la
dignitat, sí.
Fracassa un pou genocida de la història anomenat societat
de classes –dins l’imperi rapinyaire espanyol i el IV Reich bancari
europeu– i fracassen els còmplices actius i passius de la destrucció de
l’educació pública catalana: polítics classistes del govern i
l’oposició, alliberats sindicals mandrosos al capdavall abduïts per la
seva pròpia insolidaritat, mestres desmobilitzats o roïns, mares i pares
amarats d’egoisme, tanta gent atemorida i ignorant... Per tant, o
assumim d’una vegada que la lluita és l’únic camí, o el 2015 hauran
expulsat les classes populars de les esferes d’una educació formal amb
cara i ulls –de les escoles bressol a les universitats–.
Els i les vaguistes saben que al llarg dels temps les
classes subalternes europees s’han autoeducat a través del combat, per
això ens obsequien una bella ensenyança: la de la solidaritat com a base
social de l’amor i la llibertat. Ara bé, necessiten el nostre ajut per
reconquerir el que ens pertany: l’educació pública. Mestres i
professores en vaga de Catalunya, dels Països Catalans i d’arreu: el
vostre cor batega fort, no defalliu! Companys i companyes, no esteu
soles!
Gerard Horta, professor
lector (temporal) d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona;
membre de la CUP, la Trobada Alternativa de Nou Barris i la COS.
Posicionament del COPEC davant les decisions del Departament d’Ensenyament pel curs 2012-2013
El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), vol fer palès el seu suport a les valentes mesures que la Coordinadora Interzones ha previst tirar endavant en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat, davant les decisions que el Departament d’Ensenyament està duent a terme.
Decisions unilaterals com l’augment de les ràtios en els centres escolars i la cobertura parcial de les substitucions del professorat a partir del 10è dia, que provocaran, d’una banda, l’acomiadament de docents interins i, d’altra, augmentaran la pressió sobre el professorat dels Centres fent perillar la qualitat de l’ensenyament i la garantia d’atenció a la diversitat, entre altres conseqüències.
Des del COPEC entenem que és necessari fer arribar la veu de la comunitat educativa als òrgans de govern i reclamem més implicació, des de l’assessorament, dels agents socials de l’àmbit en la presa de decisions per part de les administracions educatives.
Junta de Govern
Col·legi de Pedagogs de Catalunya
1 de setembre de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)